Reflexions sobre el confinament

Atès la producció massiva de càpsules informatives sobre la gestió psicològica del confinament, procuraré explicar des de la meva perspectiva de psicòleg clínic i psicoanalista amb anys d’exercici a les meves esquenes, allò que, basant-me en la pròpia experiència clínica veig que ajuda als pacients a preservar el seu equilibri psíquic i anímic durant el confinament.

Si el lector és una persona  que arrossegava abans de l’estat d’alarma un grau de patiment psíquic elevat  que s’està veient agreujat per les circumstancies, és important proveir-se d’ajut psicològic telemàtic  tant aviat com sigui possible, a fi de poder rebre l’atenció necessària al seu particular cas.

Per al lector amb un suficientment bon equilibri psíquic i anímic, que s’ha vist truncat pel context social actual, escric aquestes línies. Dit això tractaré de desenvolupar uns quants punts que penso humilment que poden ajudar al lector, si més no, a reflexionar.

La relació amb la informació

En primer lloc, es important entendre que s’està donant a gran escala un fenomen de contagi emocional estimulat pel sensacionalisme de certs medis.

Aquest contagi emocional permet el revifament d’ ansietats primàries, com per exemple la  por a emmalaltir i en ultima instancia a la mort,  a contagiar, a la pèrdua o la separació, ansietats claustrofòbiques, por a l’aïllament, a la depressió, a la solitud…

Les fantasies més catastròfiques poden veure’s estimulades per una mala economia de la informació, es important, per tant, informar-se, només a partir de fonts oficials, com per exemple la organització mundial de la salut o el ministeri de sanitat, i enquadrar  aquesta aproximació a la informació en moments puntuals del dia, de manera que la nostra necessitat de saber estigui al servei  del propi criteri de realitat i no pas al servei d’impulsos emocionals més mòrbids, obsessius o persecutoris.

La interconnectivitat, l’amor i la solidaritat

Amor és una paraula més pròpia de la filosofia que de la psicologia, malgrat tot, està psicològicament i neurobiològicament demostrat que les relacions de mútua reconeixença  i solidaritat reforcen la nostra estabilitat psíquica y anímica y permeten  fer més tolerables les pors i ansietats que ens assetgen.

Per tant, encoratgem insistentment al lector a que mantingui un contacte continuat i proactiu amb persones estimades, cara a cara o telemàticament i que no escatimi en activitats compartides que propiciïn la creativitat, el divertiment i l’escalf.

La indefensió apresa

Aquest terme, original de la psicologia cognitivo-conductual ens permet definir amb claredat el que succeeix quan ens trobem de manera sostinguda dins de circumstancies que estimulen un sentiment d’impotència  i certament, això es quelcom que deteriorar la nostra vida mental i anímica.

Una forma de compensar aquesta “tendència dels temps” es la de nodrir el nostre dia a dia amb activitats que enriqueixin la nostra vida mental i anímica. Animo al lector a que faci la seva pròpia pluja d’idees, però bàsicament es tractaria de:

  • Realitzar activitats que siguin significatives
  • Que potenciïn la creativitat
  • Que permetin desenvolupar aspectes d’un mateix
  • Que parteixin d’interessos genuïns d’un mateix

En resum, es tractaria de compensar la sensació d’impotència i indefensió fent coses que permetin connectar amb la sensació de seguir tenint el control sobre la pròpia vida.

Cura d’un mateix i cura dels altres

Aquestes dues accions s’alimenten mútuament. Es important realitzar activitats que permetin sentir-se cuidat i que permetin experimentar plaer i realitzar desitjos (prendre un bany relaxant, escoltar un disc interessant, llegir un bon llibre…) només son alguns exemples. 

No menys important es prendre consciencia de totes les possibilitats de ser solidaris que ens brinda la conjuntura actual. Començant per als essers més propers (¿que podria fer jo per alegrar-li el dia a la meva parella, germà, marit…)  i continuant amb aquells mes llunyans, escriure a algú malalt, trucar a persones que estiguin aïllades,  etc. Les possibilitats de ser solidari son infinites i la capacitat per a ser solidaris es un dels majors indicadors de bona salut mental que existeixen.

Acabem aquestes línies desitjant al lector que estigui el millor possible amb l’escalf dels seus, esperem, que a les persones que els hi arribi, els hi sigui d’ajuda.

Atentament,
Enric Artés Closa

Share on facebook
Facebook
Share on google
Google+
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp
Enric Artés

Enric Artés

Psicòleg clínic-psicoterapeuta

Cycnus

Objectius intel·ligents

Durant aquests dies els nostres hàbits i rutines han canviat dràsticament. Una bona manera de passar aquests dies és establir una sèrie d’objectius, rutines i hàbits que ens ajudin a mantenir-nos serens, tranquils i en forma. Leer Más

Llegir més »